dijous, 14 de març del 2024

DONATIU / DONATIVO: EINES DE MATAR

 






Josep Torrent i Pagès editors varen fer la donació a La Microbiblioteca d'un exemplar del llibre Eines de matar, presentat en el marc de la VII Jornada ARC del Microrelat en Català, moltes gràcies!


Josep Torrent i Alabau (Bellcaire d'Empordà, 1956) és escriptor i durant anys va ser cap de la policia municipal d'Olot, cosa que li va permetre augmentar el nivell de realisme de les seves novel·les policíaques. Va començar escrivint llibres per infants i joves, sovint amb un component històric.  

Alguns dels seus contes i microrelats s'han traduït a l’anglès, cors, occità, bretó i euskera. També ha escrit el guió de la pel·lícula 1212 any de la Croada.

Ha rebut diversos premis , entre ells el Ramon Muntaner de novel·la juvenil per Abans de la batalla, els premis de contes Víctor Mora per Fotons apaivagats i el Montserrat Roig per Tot aplicant la llei, els XVIII i XX Premi Ferran Canyameres de novel·la per La Mirora mata els dimarts i per Detalls culinaris, respectivament i el Premi Memorial Agustí Vehí de novel·la negra per La sang és més dolça que la mel.

Ha publicat dos llibres de microrelats, Fum, pedres, miralls (Quadrivium, 2007) i Eines de matar (Pagès editors, 2023).







Misteri

L'assassí (lògicament) assassinava en secret. Els familiars de les víctimes no van voler fer mai cap declaració. L'hermetisme de la policia era total. El jutge, des del primer moment, va decretar el secret de sumari. La premsa sabia tan poc, que no s'atrevia a publicar res.
Va passar, realment?
El què?

Josep Torrent









*Josep Torrent.



Josep Torrent y Pagès editors realizaron la donación a La Microbiblioteca de un ejemplar del libro Eines de matar, presentado en el marco de la VII Jornada ARC del Microrelato en Catalán, ¡muchas gracias!


Josep Torrent i Alabau (Bellcaire d'Empordà, 1956) es escritor y durante años fue jefe de la policía municipal de Olot (Girona), lo que le permitió aumentar el nivel de realismo de sus novelas policíacas. Empezó escribiendo libros infantiles y juveniles, a menudo con una componente histórica.  

Alguno de sus cuentos y microrrelatos han sido traducidos al inglés, corso, occitano, bretón y euskera. También ha escrito el guión de la película 1212 any de la Croada.

Ha recibido diversos premios , entre ellos el Ramon Muntaner de novela juvenil por Abans de la batalla, los premios de cuentos Víctor Mora por Fotons apaivagats y el Montserrat Roig por Tot aplicant la llei, los XVIII y XX Premi Ferran Canyameres de novela por La Mirora mata els dimarts y por Detalls culinaris, respectivamente y el Premi Memorial Agustí Vehí de novela negra por La sang és més dolça que la mel.

Ha publicado dos libros de microrrelatos, Fum, pedres, miralls (Quadrivium, 2007) y Eines de matar (Pagès editors, 2023).







Biblioteca a judici

-Té la paraula el ministeri fiscal.
-Amb la vènia, senyoria. Demostraré que la biblioteca La Bòbila, especialitzada en novel3la negra, és la responsable de molts crims comesos a tot el país al llarg de les darreres dues dècades.
L'advocat defensor somriu perquè sap que la seva defensa serà contundent. La biblioteca està especialitzada en el gènere negre i policíac. Demostrarà que a les novel·les gairebé sempre la policia resol els crims i no només demanarà l'absolució de la seva clienta, sinó que aprofitarà per a demanar una medalla del departament d'Interior.

Josep Torrent



Biblioteca a juicio

-Tiene la palabra el ministerio fiscal.
-Con la venia, señoría. Demostraré que la biblioteca La Bòbila, especializada en novela negra, es la responsable de muchos crímenes cometidos en todo el país a lo largo de las últimas dos décadas.
El abogado defensor sonríe porque sabe que su defensa será contundente. La biblioteca está especializada en el género negro y policíaco. Demostrará que en las novelas casi siempre la policía resuelve los crímenes y no solamente pedirá la absolución de su clienta, si no que aprovechará para solicitar una medalla del departamento de Interior.

Josep Torrent (traducción del catalán de A. Guri)






Fitxa bibliogràfica

Signatura N Tor
Classificació 833.4"20"
Autor Torrent, Josep
Títol Eines de matar / Josep Torrent
Edició Primera edició
Publicació Lleida : Pagès Editors, 2023
Descripció física 201 pàgines ; 23 cm
Col·lecció Lo Marraco. Negre ; 33
ISBN / ISSN 9788413034065
Matèria Microrelats











dilluns, 11 de març del 2024

QUIMERA 483: F. JAVIER CANO SANTA BÁRBARA

 




Dins la secció "Los pescadores de perlas" del número 483 (març) de la revista Quimera, podem llegir els microrelats inèdits de F. Javier Cano Santa Bárbara (Soria, 1978), enginyer de professió i escriptor de microrelats. Ha estat finalista de varis concursos del gènere com Relatos en Cadena i La Microbiblioteca. Ha aparegut en diverses antologies en paper o digitals, entre d'altres Equilibristas. Nuevos autores del microrrelato español (Trea, 2023. Edició de Ginés S. Cutillas), Historias mínimas (Dendro Ediciones, 2020), Mundo iracundo (Editorial Microficción). Acaba de publicar el seu primer llibre de microrelats Por la vida rápida (Editorial Nazarí, 2024).


 
Ja hi ha disponible el número de la revista a la Biblioteca Esteve Paluzie







*F. Javier Cano Santa Bárbara.


Dentro de la sección Los pescadores de perlas del número 483 (marzo) de la revista Quimera, podemos leer los microrrelatos inéditos de F. Javier Cano Santa Bárbara (Soria, 1978), ingeniero de profesión y escritor de microrrelatos. Ha sido finalista de varios concursos del género como Relatos en Cadena y La Microbiblioteca. Ha aparecido en diversas antologías en papel o digitales, entre otras Equilibristas. Nuevos autores del microrrelato español (Trea, 2023. Edición de Ginés S. Cutillas), Historias mínimas (Dendro Ediciones, 2020), Mundo iracundo (Editorial Microficción). Acaba de publicar su primer libro de microrrelatos Por la vida rápida (Editorial Nazarí, 2024).



Ya está disponible el número de la revista en la Biblioteca Esteve Paluzie












Hoja de servicios

Nos divertíamos con espadas de madera a la salida del colegio y disparábamos pistolas de agua en el río. En el salón de casa batallábamos para derribar el mayor número de soldaditos y los domingos nos dejábamos la paga en los recreativos, en una máquina de matar marcianos. Hasta hace unos días, éramos incapaces de acostarnos sin una buena guerra de almohadas y cosquillas. Esos es todo lo que sabíamos antes de llegar a esta trinchera.

F. Javier Cano Santa Bárbara







Fitxa bibliogràfica

Signatura R 80 Qui
Classificació 80(05)
Títol Quimera : revista de literatura
Publicació Mataró : Ediciones de Intervención Cultural, 1980-
Periodicitat Mensual
Descripció física Il. ; 28 cm
Descripció física N. 1 (nov. 1980)-
ISBN / ISSN 0211-3325
Matèria Literatura Revistes

dimarts, 5 de març del 2024

DONATIU / DONATIVO: LA SORT, XIII CONCURS ARC DE MICRORELATS

 



El Concurs ARC de Microrelats és un dels referents del gènere microrelat en català.

Actualment està vigent la XIV edició, on hi podeu participar fins el 20 de maig en les tres convocatòries mensuals que resten.

Consulteu les bases i normes de participació clicant aquí.

El dissabte 26 d'octubre es farà públic el veredicte final en el marc de la VIII Jornada ARC del microrelat en català que tindrà lloc a la Biblioteca Esteve Paluzie de Barberà del Vallès.


Moltes gràcies a l'Associació de Relataires en Català pel donatiu del llibre de la XIII edició.










De ciclops i fills divins

Aixecà una mà solitària per demanar silenci, i tots van callar.

-T'escoltem, germà. Explica'ns el relat!
-Mestre! ñItaca era llunyana encara, quan els tretze valents s'endinsaren a la cova del ciclop Polifem, fill de Posidó, on soparen corder sense saber que el ciclop n'era el propietari. Quan el monstre d'un ull els exampà, s'ho agafà a la valenta. Tanmateix, la mala sort de dos dels valents, no li impedí a Ulisses mostrar prou astúcia i coratge per salvar els altres deu. Això sí, li calgué anomenar-se Ningú, i embriagar el gegant per tornar amb els seus al vaixell. Els qui quedaren s'escapoliren sota la llana del ramat de corders, i per sort dels navegants, evitant el roc que feia de porta de la cova, i que Polifem els llançà en adonar-se que fugien.

-Ara ens parles de fugir? De roques i portes de coves? Ja vols enterrar al nostre senyor? O que t'empatolles, sicari!? -s'alçà Simó, que tenia fama de geniüt, amb una mà al cinyell.

-Conec aquesta història! -Tallà bonhomiós el mestre, tornant a aixecar les dues mans, juntes aquesta vegada-. Quan ampliava estudis a Atenes vaig sentir el relat mitològic que ells tenien per històric. Perceps alguna malastrugança perquè avui també som tretze a taula?, sopant corder, per cert. O què ens vols dir amb aquesta lectura d'Homer? Judes?


Ferran d'Armengol i Galceran












El Concurs ARC de Microrelats es uno de los referentes del género microrrelato en catalán.

Actualmente está vigente la XIV edición, en la que podéis participar hasta el 20 de mayo en les tres convocatorias mensuales restantes.

Consultad las bases y normas de participación clicando aquí.

El sábado 26 de octubre se hará público el veredicto final en el marco de la VIII Jornada ARC del microrelato en catalán que tendrá lugar en la Biblioteca Esteve Paluzie de Barberà del Vallès.


Muchas gracias a la Associació de Relataires en Català por su donativo del libro de la XIII edición.










Ressentiment

El ressentiment és molt lleig. És del pitjor que pot passar quan una parella es desfà. I jo, per desgràcia, fa molts anys que l'estic patint. Soc el T (perdoneu que no digui el nom sencer, però no se sap mai qui llegeix aquestes coses). Ella es va emprenyar amb mi. Ja sé que soc un sapastre, que no es pot confiar en el que prometo, però em sembla que no n'hi ha per tant.
La S (ja només faltaria que ella veiés el seu nom escrit aquí) no em perdona certs comportaments, que la bona relació que teníem es torcés... Fa molts anys que em té al punt de mira, i és una mala puta, va sí, ja m'estic escalfant. És que ella té dues cares. Si coneixes la bona, diràs que és meravellosa. Però, ai desgraciat, si et mostra la seva pitjor cara, ja hauràs begut oli. Doncs mira, va, ara ho explicaré tot, ja ho tinc això quan m'embalo: La Sort me la té jurada i tothom em rebutja per culpa d'ella: "Ui, el Tretze, el Tretze no el vull" m'han dit avui mateix quan jo estava imprès a un bitllet de loteria. I això..., això fa mal, sabeu?

Montse Blanc




Resentimiento

El resentimiento es muy feo. Es de lo peor que puede pasar cuando una pareja se rompe. Y yo, por desgracia, hace muchos años que lo estoy sufriendo. Soy T (perdonad que no diga el nombre entero, pero nunca se sabe quién lee estas cosas). Ella se cabreó conmigo. Ya se que soy un chapuzas, que no se puede confiar en lo que prometo, pero me parece que no hay para tanto.
S (ya sólo faltaría que ella viese su nombre escrito aquí) no me perdona ciertos comportamientos, que la buena relación que teníamos se torciera... Hace muchos años que me tiene en el punto de mira, y es una mala puta, venga sí, ya me estoy calentando. Es que ella tiene dos caras. Si conoces la buena, dirás que es maravillosa. Pero, ay desgraciado, si te muestra su peor cara, ya te puedes poner a temblar. Pues mira, venga, ahora lo explicaré todo, ya me pasa cuando me lanzo: La Suerte me la tiene jurada y todo el mundo me rechaza por  su culpa: "Uy, el Trece, el Trece no lo quiero" me han dicho hoy mismo cuando yo estaba impreso en un billete de lotería. Y eso..., eso duele, ¿sabéis?

Montse Blanc
(Traducción del catalán de A. Guri)




Fitxa bibliogràfica

Signatura N Con

Classificació 833.40"20"

Autor Concurs ARC de Microrelats (13è : 2022-2023)

Títol La Sort / diversos autors ; il·lustració: Íngrid Comas

Publicació Barcelona : Associació de Relataires en Català, 

                 octubre, 2023

Descripció física 128 pàgines : il·lustracions ; 21 cm

Col·lecció Col·lecció literària Elisenda Sala ; 29

ISBN / ISSN 9788417220303

Matèria Microrelats

Matèria Certàmens literaris


dissabte, 2 de març del 2024

414 DEDICATÒRIES

 






Moltes gràcies a Jordi Roig per l'exemplar dedicat del seu llibre!

Molt contents de seguir ampliant la nòmina de llibres dedicats del fons de La Microbiblioteca.






*Jordi Roig.



Jordi Roig i Pi (La Palma de Cervelló,1957) és escriptor i poeta.

Ha cursat estudis de poesia a l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès. Ha estat músic d'orquestra de ball durant vint-i-tres anys i col·laborador, amb un espai setmanal, a Ràdio Molins de Rei. Tot i que escriu poesia des dels setze anys, no va ser fins als 44 que els seus poemes van veure la llum. Forma part del Grup de Teatre de la Palma i ha treballat de tècnic de comunicació i festes a l'Ajuntament de la Palma de Cervelló.

Ha publicat una desena de llibres de poesia, les novel·les La noia d'aire blau (Stonberg Editorial, 2012) i Un segons després de Praga (Gregal, 2014), l'obra de teatre Buits i el llibre de relats, microrelats i aforismes 414: quatre-centes catorze (Stonberg Editorial, 2023). També ha participat en vàries publicacions i antologies col·lectives.

Ha estat guardonat amb diversos premis.











Test

Gairebé no l'ha vista mai ____ i això no vol ___ que no _____ tant o més que __. No ha volgut ___ cap vegada al ________, però cada ___ em recorda els seus dos ________, com si ______ esperar-lo. Un diumenge __ parar la ____ per quatre  i vaig _____ que ______ l'estimava.

Jordi Roig












¡Muchas gracias a Jordi Roig por el ejemplar dedicado de su libro!

Muy contentos de seguir ampliando la nómina de libros dedicados del fondo de La Microbiblioteca.







*Jordi Roig.



Jordi Roig i Pi (La Palma de Cervelló -Barcelona-, 1957) es escritor y poeta.

Ha cursado estudios de poesía en la Escuela de Escritura del Ateneu Barcelonès. Ha sido músico de orquesta de baile durante veintitrés años y colaborador, con un espacio semanal, en Radio Molins de Rei (Barcelona). Aunque ha escrito poesía desde los dieciséis años, no fue hasta los 44 que sus poemas vieron la luz. Forma parte del Grup de Teatre de la Palma y ha trabajado de técnico de comunicación y fiestas en el Ayuntamiento de la Palma de Cervelló.

Ha publicado una decena de libros de poesía, las novelas La noia d'aire blau (Stonberg Editorial, 2012) y Un segons després de Praga (Gregal, 2014), la obra de teatro Buits y el libro de relatos, microrrelatos y aforismos 414: quatre-centes catorze (Stonberg Editorial, 2023). También ha participado en varias publicaciones y antologías colectivas.

Ha sido galardonado con diversos premios.







Final

Tenia ganes de venjar-se, de mossegar-li la cigala aquesta nit mentre follaven. Ja s'imaginava la boca plena de sang i de semen i ell rebolcant-se de dolor sobre els llençols de seda. Sí, decidit, així acabarà la meva pròxima novel·la d'amor.

Jordi Roig




Final

Tenía ganas de vengarse, de morderle la polla esta noche mientras follaban. Ya se imaginaba la boca llena de sangre y de semen y él revolcándose de dolor sobre las sábanas de seda. Sí, decidido, así acabará mi próxima novela de amor.

Jordi Roig (traducción del catalán de A. Guri)








Fitxa bibliogràfica

Signatura N Roi
Classificació 833.4"20"
Autor Roig Pi, Jordi
Títol 414 : quatre-centes catorze / Jordi Roig
Edició Primera edició
Publicació Barcelona : Stonberg Editorial, març 2023
Descripció física 177 pàgines ; 23 cm
ISBN / ISSN 9788412682427
Matèria Microrelats
Títol secundari Quatre-centes catorze











dimecres, 28 de febrer del 2024

DONATIUS / DONATIVOS (74)

 





Fitxa bibliogràfica

Signatura N Con
Classificació 834.40"20"
Autor Concurso de Relatos  (14è : 2022)
Títol Todos llevamos una historia dentro : relatos y microrrelatos finalistas y ganadores 2021-2022
Publicació [Palma] : Fundación La Caixa, 2022
Descripció física 139 pàgines : il·lustracions en color ; 21 cm
Matèria Certàmens literaris
Matèria Microrelats
Matèria Contes








Palabras

La niña oía palabras. Todos los días aprendía alguna. En la voz de Germán, su padre, escuchaba la más frecuente: "Tú te callas." Su madre, María, siempre respondía con el absoluto silencio. Ella a veces cantaba, pero poco. Germán, una mañana, notó dolor en el pecho y un fuerte ahogo. "¡Llama al médico!", le gritó a su mujer. A la niña se le oyeron decir de forma muy clara tres palabras: "Tú te callas." Y María, su madre, obedeció una vez más.

Mª Luisa Pérez Rodríguez











Fitxa bibliogràfica

Signatura N Mas
Classificació 833.4"19"
Autor Mas Busquets, Antoni
Títol Només se salvaran els llamps / Antoni Mas Busquets
Edició 1a edició
Publicació València : Edicions 3 i 4, abril de 2023
Descripció física 194 pàgines ; 22 cm
Col·lecció Narratives 3 i 4 ; 122
Nota Premi Octubre Andròmina de Narrativa 2022
ISBN / ISSN 9788417469658








L'últim reducte

Viu tot sol en família. Després de trenta anys de compartir casa -amb la dona, els fills van venir després-, viu més sol que mai. Les flors i violes del matrimoni van durar cinc anys. Després va tirar de la conformitat i la resignació -quina mandra, separar-se-, de la inèrcia, de la rutina del dia a dia i de qui dia passa any empeny per fer-se creure que no se n'adonava que s'havia equivocat, que ni ell era per ella ni ella per a ell. Als matins treballava en una gestoria. A les tardes es tanca a l'estudi, el seu cau. Allí intenta viure el que no pot viure defora, a la resta de la casa, a la feina, al carrer. L'estudi no és l'habitació més petita, però tampoc la més gran. Està estibat de llibres, discos, pel·lícules. Viu d'escoltar, llegir i mirar productes de la imaginació humana. Però què no ho és, es demana, en última instància? Avui dia només una minoria cada cop més minoritària fa una feina física. A ell no és que l'entusiasmi el que fa -llegir, escoltar, veure pel·lícules-, és que no se'n pot estar. Ha de fer alguna cosa << pour ne pas sentir l'horrible fardeau du temps >>. Com la seva dona, asseguda tothora davant la tele. O els seus fills, enclaustrats a la seva habitació jugant a videojocs. Vida suplent, vicària. Una vida que de mica en mica li ha anat colonitzant l'altra. Al principi, l'estudi només era el lloc on guardava la seva col·lecció de llibres, discos, pel·lícules. Quan va deixar de dormir amb la dona, va instal·lar-hi un llit d'una plaça. Un any després va començar a dinar i a sopar al vell escriptori que en casar-se havia portat de casa els pares, on havia escrit els seus primers -i únics- poemes adolescents. Ara a l'estudi ja no tan sols llegeix, escolta música i veu pel·lícules; també hi dorm, hi menja i fins i tot ha començat a donar voltes a la idea de fer construir un petit lavabo a l'únic racó que quedaria lliure si pogués trobar un espai on deixar les piles de llibres que ara l'ocupen perquè no caben a les prestatgeries.

Antoni Mas Busquets





Moltes gràcies a la Fundació "la Caixa" i al Servei d'Adquisició Bibliotecària (SAB) pels seus donatius.



Muchas gracias a la Fundación "la Caixa" i al Servicio de Adquisición Bibliotecaria (SAB) por sus donativos.











dimecres, 21 de febrer del 2024

DEDICATÒRIA: ENTRE NOSALTRES

 




La Microbiblioteca estem molt contents de tenir, per fi, a les nostres estanteries aquest llibre que ens endinsa en el viatge de la intercomprensió (interquè?, agafeu-lo en préstec i sabreu de què ens parlen i què ens proposen la Jessica i en David), mentrestant dir-vos que trobareu un recull de microrelats en català traduïts a una dotzena de llengües romàniques.

I molt orgullosos d'haver-hi contribuït amb el nostre granet de sorra a fer-lo possible.

Moltes gràcies! Merci beaucop!






*Jessica Neuquelman i David Vila.



Jessica Neuquelman (Dunkerque, 1983) és una francesa del nord que va deixar les gèlides terres nadiues per satisfer la seva curiositat lingüística en contrades catalanes. Llicenciada en Filologia Hispànica, va descobrir el català gràcies als cursos del Consorci per a la Normalització Lingüística de Sabadell i a la sèrie de televisió Ventdelplà.

 

David Vila i Ros (Sabadell, 1977) és un escriptor, professor i dinamitzador lingüístic enamorat dels contes i de les paraules. Autor de llibres de narrativa, de poesia i de divulgació lingüística, ha estat membre actiu de diverses entitats de foment del català (CAL, Fundació Reeixida, Tallers per la Llengua, Òmnium Cultural).

 

Junts són els Llenguaferits, dos bojos per les llengües i pel català, que van amunt i avall buscant curiositats lingüístiques i reivindicant la llengua catalana. Els podeu seguir als seus canals d’Instagram i YouTube i, si en voleu saber més, podeu fer un cop d’ull al seu web.







En La Microbiblioteca estamos muy contentos de tener, por fin, en nuestras estanterías este libro que nos adentra en el viaje de la intercomprensión (interqué?, cogedlo en préstamo y sabréis de qué nos hablan y qué nos proponen Jessica y David), mientras tanto deciros que encontraréis una antología de microrrelatos en catalán traducidos a una docena de lenguas románicas.

Y muy orgullosos de haber contribuido con nuestro granito de arena a hacerlo posible.

¡Muchas gracias! Merci beaucop!





*Jessica Neuquelman i David Vila.



Jessica Neuquelman (Dunkerque, 1983) es una francesa del norte que dejó las gélidas tierras nativas para satisfacer su curiosidad lingüística en tierras catalanas. Licenciada en Filología Hispánica, descubrió el catalán gracias a los cursos del Consorci per a la Normalització Lingüística de Sabadell (Barcelona) y a la serie televisiva Ventdelplà.

 

David Vila i Ros (Sabadell, 1977) es un escritor, profesor y dinamizador lingüístico enamorado de los cuentos y de las palabras. Autor de libros de narrativa, de poesía y de divulgación lingüística, ha sido miembro activo de diversas entidades de fomento del catalán (CAL, Fundació Reeixida, Tallers per la Llengua, Òmnium Cultural).

 

Juntos son los Llenguaferits (se traduciría al castellano como amantes de la lengua o lenguaadictos), dos locos por las lenguas y por el catalán, que van de un lado a otro buscando curiosidades lingüísticas y reivindicando la lengua catalana. Los podéis seguir en sus canales de Instagram y YouTube y, si queréis saber más, podéis dar un vistazo a su web.







Lliure (català/catalán)

Un mur infranquejable, una reixa rere l'altra, portes que es tanquen, la cel·la minúscula, els barrots immòbils i, sobretot, sobretot, aquelles mirades tan i tan buides. I una escletxa amb flaire de carta, una paraula rere l'altra, consciències que s'obren, la mar immensa, aquella miqueta de llum que es filtra per la finestra (i potser una gota de pluja, la gota que fa vessar el got!) i, sobretot, sobretot, l'amor que emergeix d'uns esguards que serveixen l'horitzó al fons de les retines. I encara ens volen fer creure, il·lusos, que qui està tancat ets tu.

David Vila i Ros





Libre (francès/francés/français)

Un mur infranchissable, une grille après l'autre, des portes qui se ferment, la cellulle minuscule, les barreaux immobiles et, surtout, surtout, ces regards tellement mais tellement vides. Et une lueur avec l'odeur d'une lettre, un mot après l'autre, des consciences qui s'ouvrent, la mer immense, ce peu de lumière qui filtre à travers la fenetre (et peut-etre une goutte de pluie, la goutte qui fait déborder le vase!) et, surtout, surtout, l'amour qui émerge des regards qui servent l'horizon au fond des rétines. Et ils veulent encore nous faire corire, dupes qu'ils sont, que c'est toi qui es enfermé.




Libre (castellà/castellano)

Un muro infranqueable, una reja tras otra, puerta que se cierran, la celda minúscula, barrotes inmóviles y, sobre todo, aquellas miradas tan y tan vacías. Y una fisura en forma de carta, una palabra tras otra, conciencias que se abren, el mar inmenso, aquella pequeña luz que se filtra por la ventana (y quizás una gota de lluvia, la gota que colma el vaso) y, sobre todo, el amor que surge de unas miradas que guardan el horizonte en el fondo de sus retinas. Y aún nos quieren hacer creer, ilusos, que quien está encerrado eres tú.




Livre (portuguès/portugués/portugues)

Um muro intransponível, uma grande atrás de outra, portas que se fecham, a cela minúscula, o ferro imóvel e, sobretudo, sobretudo, aqueles olhares tao vazios. E uma fenda com cheiro a carta, uma palvra atrás da outra, consciencias que se abrem, o mar imenso, aquele fiozinho de luz que entra pela janela (e se calhar uma gota de chuva, a gota que faz transbordar o copo!) e, sobretudo, sobretudo, o amor que surge de uns olhares que guardam o horizonte no fundo das retinas. E ainda querem acreditemos, ingénuos, que quem está fechado és tu.




Liure (occità/occitano/occitan)

Un mur infranquible, ua rèisha après ua auta, pòrtes que se barren, era cela minuscula, es barrons immobils e, sustot, sustot, aqueres guardades tan e tan uedes. E ua henerècla damb flaira de letra, ua paraula après ua auta, consciéncies que se daurissen, era mar immensa, aqueth shinhau de lutz que se filtre pera hièstra (e dilhèu ua gota de ploja, era gota que hè a desbordar eth veire!) e sustot, sustot, er amor qu¡emergís d'ues guardades que serven er orizon ath hons des retines. E encara mos vòlen hèr a creir, ninòis, que qui ei barrat ès tu.




Libre (aragonès/aragonés)

Un muro infranquiable, una reixa zaga l'atra, puertas que se zarran, la celda diminuta, los varoz immóbils y, sobretot, sobretot, ixas miradas tan y tan vuedas. Y una fenderilla con oloreta de carta, una parola zaga l'atra, consciencias que s'ubren, la mar immensa, ixa miqueta de lumbre que se filtra per la finestra (y talment una gota de pluya, la gota que fa sobreixer lo vaso!) y, sobretot, sobretot, l'amor que emerche d'unas morisquetas que preservan l'horizont en o fondo d¡as retinas. y encara nos quieren fer creyer, ilusos, que qui yes enzerrau yes tu.




Llibre (asturllleonès/asturleonés/asturianu llionés)

Una muria infranquiable, una rexa tras la outra, puertas que se pechan, la celda minúscula, los barrotes inmóviles y, sobru tou, sobru tou, aqueillas güeyadas tan y tan vueitas. Y una resquieza con golor de carta, una pallabra tres la outra, conciencias que s'abren, la mar inmensa, aquel pouquín de lluz que se filtria pulla ventana (y seique una pinga de chuvia, ¿la pinga qua'arrama'l vasu!) y, sobru tou, sobru tou, l'amor qu'emerxe d'unos güeyos que guardan l'horizonte nu fondeiru de las retinas. Y inda quieren que creyamos, ilusos, que quien ta pecháu yías tu.




Ceibe (gallec/gallego/galego)

Un muro infranqueable, unha reixa tras outra, portas que se pechan, a cela minúscula, os barrotes inmóbiles e, sobre todo, sobre todo, aquelas miradas tan e tan baleiras. E unha greta con aroma de carta, unha palabra tras outra, conciencias que se abren, a mar inmensa, aquela pouca luz que se filtra pola xanela (e quizais unha pinga de choiva, a pinga que derrama o vaso!) e, sobre todo, sobre todo, o amor que emerxe dunhas miradas que ollan el horizonte no fondo das retinas. E aínda nos queren facer crer, ilusos, que es ti quen estás pechado.




Adlibe (picard/picardo)

In mur qu'in n'sérot pon passer tout-oute, ene grile aprés l'eute, edz huches qu'is leus sertte, el titchote gayole, ches brocreus émobiles et pis seurtoute, seurtoute, ches ergards sitan mais sitant vuides. Et pis éne clairté aveuc el sintimint d'ene lète, in mot aprés l'eute, des consynches qu'is leus defreumette, ch'l'iminse mer, ch'tchot moé ed leumière qu'i s'défike d'el ferniète )et pi pétète éne goute ed pleuves, chele goute qu'i foait déborder ch'tief!) et pi seurtoute, seurtoute ch'l'amour qu'i vuide ed ches ergards qu'is siervétte chl'horizon din l'terfond d'ches zius. Et is veutté coèr os foaire acroère, berlurés qu'is sont, qu'ch'est ti-z-eute qu'i est rinfreumé.




Libberu (sard/sardo/sardu)

Unu muru chi no fait a sartai, una geca avatu de s'àtera, genas chi si serrant, una cella pitichedda, is tressas de ferru siddadas, e pruschetotu, cussus ogus tristus. Unu stampu a fragu de lìtera, unu fueddu avatu de s'àteru, cuscièntzias chi s'aberrint, su mari chi no acabbat prus, cudda atza de luxi chi passat de sa fentana )e forsis unu stìddiu de àcua pròina, su stìddiu chi fait bessai s'ampudda!) e, pruschetotu, pruschetotu, s'amori chi apillat de is ogus chi allogant s'orizonti in su fundu de s'arrètina. E si bolint fai crei, improsaus, ca ses tui su chi est acorrau.




Libero (italià/italiano)

Un muro invalicable, un cancello dopo l'altro, porte che si chiudono, la cella minuscola, le sabrre immobili e, sopratutto, sopratutto, quegli sguardi così vuoti. E una fessura con l'odore di una lettera, una parola dopo l'altra, conscienze che si aprono, il mare immneso, quel filo di luce che filtra dalla finestra (e forse una goccia di pioggia, la goccia che fa traboccare il vaso!) e, sopratutto, sopratutto, l'amore che emerge dagli sguardi che preservano l'orizzonte in fondo alle retine. E vogliono ancora farci credere, illusi, che chi è rinchiuso sei tu.




Liberu (sicilià/siciliano/sicilianu)

N'u muru ca nun ci si po'arrampicari, un cancieddu appriesu a l'autru, i porti ca si ciurunu, a cella nica, i sbarri immobili e, ancora, ddi talitati ca parunu accussi friddi. E na fissura a forma ri littra, na parola appiersu all'autra, i cuscienzi ca si rapunu, u mari ranni, dda picca luci ca trasi ra finestra (e forsi na stizza r'aqcua, a stizza ca allinci a quartara) e, m'primisi, l'amuri ca nasci re taliati ca tieninu u'rizzunti n'funnu a pupidda ri l'uocciu. E vuonu ancora farici cririri, ca cu è nto carciri si tu.




Liber (romanès/rumano/romana)

Un zid ce nu se poate trece, garduri, unul dupa, usi ce se inchid, o celula mica, gratiile imobile, si mai presus de tot, acele priviri, atit, atit de goale. Si o crapatura cu miros de scrisoare, cuvint dupa cuvint, cu constiinta ce se deschide, o mare imensa, putina lumina ce intra prin fereastra (si poate o picatura de ploaie, picatura ce face sa se umple paharul) si mai presus dragostea ce iese din niste priviri ce servesc orizontul din spatele retinei. Si asa ne fac sa credem, amagiti, ca cine e inchis, esti tu.





Fitxa bibliogràfica

Signatura N Vil
Classificació 833.4"20"
Autor Vila i Ros, David
Títol Entre nosaltres : un viatge vers la intercomprensió a través 
         del conte  / 
         David Vila i Ros, Jessica Neuquelman ; 
         epíleg de Roger Fusté Suñé ; 
         il·lustracions de Sílvia Morilla i Serrano
Edició Primera edició
Publicació Sabadell (Catalunya) : 
                   Sibilam Edicions, octubre del 2023
Descripció física 160 pàgines : il·lustracions ; 21 cm
Nota Textos en diverses llengues
ISBN / ISSN 9788409549917
Matèria Llengües Contes
Matèria Microrelats
Autora secundària Neuquelman, Jessica